7CORRALEJO – PUERTO DEL ROSARIO
(53 km, mitjana de 19)
aquí el turisme no té secrets: sol, sorra i aigua. Però aigua del mar, perquè de l’altra ni rastre… el primer tram és literalment un desert.
Arribo a la capital després d’una nova dosi de platja. La pensió on he de dormir és a la zona d’oci nocturn. Em crida l’atenció que Puerto no sigui gens turístic, coneixeré illencs castissos! Primer un generós calamar del Sàhara, després cerveses en un pub on posen bona música
15 març 2009 8 PUERTO DEL ROSARIO – COSTA CALMA
(67 km, mitjana de 20)
L’interior de l’illa és inhòspit, àrid, deshabitat, fuetejat pels vents alisis… la sensació de calor és asfixiant.
El trànsit molt escàs, de tant en tant algun ramat de cabres. On vaig amb aquesta ressaca? M’he d’aturar a Tuineje a menjar alguna cosa. Tenen un deliciós puchero canario, una mena de bullit amb carn de corder i verdura. Se’m posa estupendament, pròxima estació Costa Calma ja a la part sud de Fuerteventura. Torno amb els meus amics guiris
aquesta foto no és històrica
16 març 2009 9 COSTA CALMA – MORRO JABLE
(34 km, mitjana de 17′5)
la carretera voreja la platja més maca de l’illa, Sotavento. Abans d’arribar al port veig un tram nudista especialment indicat per homogeneïtzar bronzejats. A les 18:30 surt el ferri cap a Gran Canaria, aquesta vegada són 3 horetes de viatge
he reservat hostal per telèfon i l’atzar em reserva una veritable ratonera: Pensión Plaza. Teranyines, tovalloles brutes, curiós de veure. Afortunadament estic mort de son
17 març 2009
LAS PALMAS DE GC
El teixit urbà de Las Palmas està lligat als viatges de Colom i a la posterior colonització del continent americà. Em sorprèn el tamany (8 km de punta a punta) i l’aire cosmopolita del barri annex al port.
parc de San Telmo
això també és Espanya?
La primera missió és evident: buscar un altre hotel… aquí a Gran Canaria no hi fa tant vent, és el meu merescut dia de descans. La platja de Las Canteras esdevé una forma de vida, hi ha gent sigui l’hora que sigui com a la Rambla
18 març 2009 10 LAS PALMAS DE GC – CRUZ DE TEJEDA
(61 km, mitjana de 12)
Els números no enganyen: per arribar al Pozo de las Nieves (la muntanya més alta de l’illa) s’han de salvar uns 2000 metres de desnivell en 42 km. Perquè us en feu una idea, ho podríem comparar a pujar el port de la Bonaigua 2 vegades… estic francament cagat! Senyors de l’hotel, puc deixar unes bosses aquí i les passo a recollir en uns dies? Cap problema. És que el pes és important i cames ajudeu-me. Ara escric des d’un refugi preciós a 1500 m d’alçada. Diuen que des d’aquí es veu el Teide! Demà potser; jo avui he comprovat que a Gran Canaria hi ha boires, pluja, vegetació subtropical en abundància, molt trànsit… tot això mentre esbossava una rialla. I és que els 500 km acumulats han servit d’alguna cosa: m’he vist sobradet, tant com per fer una pujada extra al Pico de Bandama
19 març 2009 11 CRUZ DE TEJEDA – SAN FERNANDO DE MASPALOMAS
(63 km, mitjana de 18)
Cruz de Tejeda és físicament això, una creu que marca el centre geogràfic de Gran Canaria. Avui per esmorzar tinc 8 km fins al Pozo de las Nieves… maleïda muntanya! Estic flotant en un mar de núvols. Aquest any es veu que hi ha nevat tres cops. Abans que es possessin en marxa les fàbriques de gel, els canaris guardaven la neu compactant-la en les profunditats d’un pou com aquest.
A l’estiu la portaven a Las Palmas com podien (6 hores a cavall) i en feien gelats, refrescos o bé la destinaven a fins terapèutics. A mesura que baixo del cim vaig travessant capes de l’atmosfera. Després dels núvols hi torna a haver boira i un bon ruixat. Allà sota de tot sembla que hi fa sol.
cota 500 (la boira comença als 800)
Maspalomas em reserva una sorpresa: durant tota la setmana celebren el Carnaval Internacional! Els carrers estan animadíssims, encara sort que trobo allotjament en un alberg llefiscós. De seguida notes que la ciutat és una colònia rainbow, i precisament avui toca el concurs de drag queens. M’hi animo a treure el nas, però em trobo com un estrany entre la multitud. Amb la meva modesta alçada no puc aspirar ni a veure l’escenari…
20 març 2009 12 SAN FERNANDO DE MASPALOMAS – MOGÁN
(56 km, mitjana de 18)
M’acaba de petar un altre radi… potser que ja va sent hora de retirar-se i tornar a casa. Ahir baixant cap a Maspalomas vaig veure un parc temàtic que em va semblar interessant: Mundo Aborígen. Intenta recrear la vida dels pobladors primitius de Gran Canaria, els guanches. Exacte, aquells a qui la Corona de Castella i Aragó va exterminar. El complex està situat a 6 km de l’alberg, sobre les parets de l’espectacular barranc de Fataga, i em sembla una iniciativa turística de suficient qualitat com per anar a passar-hi el matí.
A la tarda travesso la costa sud, on els amics del món del totxo han fet de les seves. Parets rocoses edificades de dalt a baix, milers de places d’hotel perquè tot el món pugui gaudir de l’eterna primavera. A Arguineguín enxampo les primeres alforges del trajecte. Les porten una parella d’alemays, ella força més simpàtica que ell (potser perquè no carrega el pes). Parada tècnica per fer un gelat.
La vall de Mogán és la part més verge de l’illa, fins al punt que trobar on dormir se’t fa gairebé impossible. El Fernando està arreglant un apartament per oferir-lo en lloguer de cara al futur. És a 2 km del centre, hi falta una mica d’aigua calenta, algun llençol, però és tard
21 març 2009 13 MOGÁN – PUERTO DE LAS NIEVES
(60 km, mitjana de 16)
Muntanya, muntanya i més muntanya.
passant per la font dels Azulejos
La carretera de l’Andén Verde ressegueix la costa oest per la cresta de la serra.
Si no hi hagués núvols baixos tindria una vista privilegiada de Tenerife. Em preocupen molt més aquestes ratxes violentes de vent (sempre contrari o de costat), que et fan perdre el control de la bici. Mescla de fatiga, vertigen, incomoditat… això té un verb: patir
22 març 2009 14 PUERTO DE LAS NIEVES – LAS PALMAS DE GC
(55 km, mitjana de 18′5)
Puerto de las Nieves ha estat històricament el nexe marítim amb Santa Cruz de Tenerife. Fabulo: si a Gran Canaria no hi nevava, devien importar las nieves del Teide? Els primers quilòmetres tornen a ser complicats, costa amunt i amb vent de cara. Després els alisis em donen treva i m’arribo a Firgas, d’on raja l’aigua mineral més coneguda de tot l’arxipèlag. Diumenge tarda a Las Palmas de GC, em queda un dia sencer per anar a la platja, de compres o al cine
14 abril 2008
BCN – SAN JUAN DEL PUERTO
(doctorat en transport públic)
Acabo d’arribar al sud i no puc deixar de somriure; ja no compten les hores de son que em dec 05:15 metro línia vermella UNIVERSITAT 05:30 rodalies renfe PASSEIG DE GRÀCIA 05:50 bus llençadora EL PRAT DE LLOBREGAT 07:00 air europa BARCELONA / SEVILLA 09:00 bus llençadora AEROPUERTO DE SAN PABLO
deixo les alforges (altrament anomenades macutos pels natius) a la consigna de l’estació de SANTA JUSTA, decisió providencial! 09:50 cercanías renfe, arribo a DOS HERMANAS i necessito menjar alguna cosa més que la canyeta de xocolata de les 6 del matí. Comença el xou: tostadas con caballa? Chacina? Per què caram no se m’acut endur-me un diccionari? Aquí les mitjanes ESTRELLA son tercios CRUZCAMPO. I és clar, les torrades ben amerades d’aceite de oliva 11:15 bus municipal de DOS HERMANAS
he d’anar a recollir la bici al Polígono de la Isla, a la central de SEUR. Un polígon que es troba al mig d’un descampat de dimensions exagerades: m’ha tocat fer més de 2 km a pota. Afegim-ne 11 en bicicleta per tornar al centre urbà 13:20 cercanías renfe, bitllet de tornada
ja sóc a la capital andalusa amb tot a punt. A Sevilla tenen el SEVICI, un germà del BICING. Dinar a la riba del Guadalquivir, barrio de Triana i amb la Plaza de Toros de la Maestranza + Torre del Oro + Giralda al fons. La clavadeta estava cantada…
17:00 regionales renfe SANTA JUSTA
San Juan del Puerto aparentment no té res d’especial, però fixa’t: arribo a un hotel que val 27 euros, amb patio andaluz i azulejos.
La frontera portuguesa és a pocs quilòmetres i em venen records lluminosos de Lagos a 7 anys de distància… les cases són blanques, jo em passejo en màniga curta per tot el poble sense pensar en res. Aquí el sol es pon gairebé una hora més tard
15 abril 2008 1 SAN JUAN DEL PUERTO – MATALASCAÑAS
(67 km, mitjana de 16)
Cura de son definitiva. Arrenco per anar a esmorzar a Moguer, on diu que fan unes tortas delicioses: ho subscric. Moguer és una petita ciutat de marcat aire colonial. Al moll s’hi va construir la caravel·la La Niña, i Colom va venir a donar gràcies a sta Anna (la patrona) pel descobriment de les Índies.
L’altra gran personalitat de Moguer és Juan Ramón Jiménez: em pregunto quants vilatans són entesos en poesia pura… Des d’aquí prenc un camino rociero que m’ha de dur fins al mar passant per l’entorn de Doñana. Peregrins per la sorra sota un sol de justícia, un humilladero al peu del camí, etc. no puc concebre el Rocío sense substàncies psicotròpiques. Doñana és un monstre: boscos de pins i eucaliptus, plantacions de maduixes, aiguamolls, matolls carregats de floretes aromàtiques de colors, un vent castigador. L’oceà sembla més amable que a Euskal Herria, crec que un dia d’aquests m’hi hauré de capbussar.
remuntant una duna
De moment, una hora llarga de platja. Matalascañas és el mar de Sevilla. Pedania d’Almonte, construït artificialment, 4′5 km quadrats de zona residencial i de serveis que fora de temporada tot just funcionen. Trobo un hostal cutre; en un restaurant saborejo un rabo de toro i fresas de Huelva
16 abril 2008 2 MATALASCAÑAS – SANLÚCAR DE BARRAMEDA
(58 km, mitjana de 16′5)
Observació matinal: aquí al sud no deu ser obligatori portar casc quan vas en moto. Avui em toca creuar el parc de Doñana per la platja, uns 30 km de natura verge sense civilització. I ho he de fer per la part dura de la sorra mentre duri la baixa mar (aquí el cicle de marees canvia cada 6 hores i la diferència és d’1 metre de desnivell). Horari de baixa mar: les 18 h. Tinc per tant el matí lliure i decideixo apropar-me al centre d’interpretació de Doñana més proper: El Acebuche, 6 km.
Passeig tranquil, un cop d’ull als audiovisuals del parc… després de dinar comença l’aventura:
al principi costa una mica saber per on has de passar, després li trobes el truc i et perds entre dunes, mar i milers d’aus salvatges.
jugant amb el mòvil
(seré el primer bronzejat de la temporada)
L’estrella ha estat un porc senglar que també devia voler prendre el sol. Fa massa vent per poder-me banyar; sempre més recordaré aquestes 2 hores llargues. A l’altra punta t’espera la barcaza que creua el Guadalquivir per 10 eurets, quantitat força més elevada que el transbordador de lo riu.
Arribo a Sanlúcar de Barrameda, província de Cádiz. Trobar hotel una mica complicat, rebento un radi de la roda posterior, però al final tot acaba bé. Prenent tres tapes (chicharrones, pulpo i almejas) amb 3 manzanillas, tot per 9 euros. Sí, aquí al vi l’han batejat així i és deliciós!
17 abril 2008 3 SANLÚCAR DE BARRAMEDA – EL PUERTO DE STA MARÍA
(56 km, mitjana de 17)
La manzanilla és la religió de la ciutat, tot fa bona olor.
El centre és tumultuós; la segona llaminadura preferida són els gelats. Nata con piñones, vaig a la poli perquè em facin el passaport (haurem de baixar a Tànger?). I en ruta… intento passar pels camins rurals que voregen les vinyes de Jerez, amb resultats poc satisfactoris: 10 quilòmetres extra. Però tot ok fins a El Puerto de sta María (evocant l’univers màgic de Kiko Veneno). A l’altra punta de la ciutat hi ha una DECATHLON on em poden canviar el radi trencat! Entre El Puerto i Cádiz només hi ha una autopista i prefereixo arribar en tren al paradís del sud. A temps per trobar hotel, dutxa i arribar-me fins a la platja de la Caleta. Sento rumores: un vent fortíssim i una banda també de vent assajant repertori clàssic
El so arriba a ratxes, però sóc afortunat i ho celebro al bar
18 abril 2008, CÁDIZ
No em vull moure de la tacita de plata en tot el dia. Cádiz és una llengua de terra flotant sobre el mar. Matinal a la platja de la Victoria; la tarda passejant pel casc antic. Animadíssim: la catedral amb cúpula d’azulejos grocs, el port, mil carrerons estrets, el museu, torno a la Caleta quan es pon el sol
19 abril 2008 4 PUERTO REAL – CONIL DE LA FRONTERA
(51 km, mitjana de 14′5)
En tot viatge en bici hi ha un dia de misèries: desconfieu si us diuen que “el recorrido no presenta problemas de ciclabilidad en ninguna época del año”. Surto de Cádiz en tren perquè per mar és impossible, hi ha temporal. Al mapa veig que Puerto Real és un bon punt per començar a pedalar, sense autovies. Però el mapa devia ser obsolet perquè durant 3 km trobo 4 carrils per banda i cotxes circulant a tota merda ben a prop meu. No sé si aquí és legal circular en bici per autovia, tot podria ser… direcció Chiclana (3 botellas de Coca-Cola llenas de vino) em quedo embarrat, tasto l’argila.
El vent huracaneja com aquell cop a Galícia; veig que porto la roda de darrera punxada. Vull arribar a Conil com sigui per passar pàgina! A la zona del cap de Roche hi ha unes cales precioses, jo travesso per sobre la cornisa. Però ni parlar de platja en aquestes condicions:
Conil és d’un blanc que em posa de bon humor a l’instant. Em quedo en un hotelet al centre mateix, conec el José Carlos i la Verónica (dos extremenys que estan de cap de setmana), anem a fer uns vins. A fora plou a raig
20 abril 2008 5 CONIL DE LA FRONTERA – TARIFA
(72 km, mitjana de 19)
Bon dia amb una ressaca considerable, i encara continua el temporal. Vaig a fer temps en un cafè a primera línia de platja, escric una estona. A quarts de 4 agafo la bici direcció l’estret. La ruta és sorprenent pels contrastos: una platja ampla i acollidora (El Palmar); un tast de la dehesa en estat pur, amb cavalls andalusos pasturant; els populars Caños de Meca desbordats per la pluja (aigua fins a mitja roda); la primera pujada seriosa de la setmana fins al pinar de Barbate… el vent m’ajuda! I a partir d’aquí un paisatge sorprenent: l’extrem sud de la Península és un mantell insultantment verd de pastura, amanida de relleus suaus i d’algunes formacions muntanyoses més considerables (pins i alzines a la part alta). La primavera florida, les platges atlàntiques desèrtiques amb dunes… Zahara, l’ensenada de Bolonia, 13 km inevitables de N-340 fins a Tarifa.
Zahara de los Atunes, ooooh!
He arribat al paradís del surf, de la rasta i el tatuatge, ambient eivissenc a 4 vents. L’arquitectura, els interiors, l’hosteleria, tot té una emprempta àrab molt recomfortable. Juraria que això ja no és Espanya…
21 abril 2008 6 TARIFA – PUERTO DEL BUJEO
(16 km, mitjana de 16)
A mig matí i després d’albirar Àfrica des de la muralla de Tarifa, decideixo baixar a Tànger.
porta de Tarifa
La marejada està començant a remetre, provaré el ferry ràpid de 35 minuts. Un cop allà entres en una dimensió desconeguda! L’avinguda del port està plagada de paios (sempre paios) que porten una acreditació qualsevol penjada al coll, et manipulen el passaport, tu no saps qui són en realitat, després poc a poc ho comences a entendre: Tànger és una metropoli del Magreb -més d’1 milió d’habitants- i hi ha molta gent desocupada… els negocis de la droga i la immigració són un filó. Tothom és molt espavilat, i tu et sents fastigosament europeu. Són capaços de fer qualsevol cosa per aconseguir un dels teus euros: portar-te en taxi al centre, mostrar-te la ciutat, fer-te estalviar la cua de l’aduana… si viatges sol et toca treure’t els mosquits de sobre cada 30 metres o escoltar com et qualifiquen de racista; jo perdo la paciència i li dic a un noi jove (Nourddine) que em faci de ciceró, 5 euros. Estudia anglès a la universitat, però parla prou bé el castellà. Passegem pels carrerons de la medina mentre em va descobrint detalls de la societat del Marroc. Pugem també a la Kasbah que van immortalitzar THE CLASH. Fa un dia preciós i sense vent!
rock the kasbah (la fortalesa)
Després toca el mercat on m’espera una emboscada. El Rachid és bereber i regenta una botiga d’artesania. Pugem al terrat a fer-nos unes fotos, veig que a Tànger tothom rep gratis la TV per satèl·lit. Són fanàtics de la lliga de futbol espanyola i pirategen la taquilla…
l'astut Rachid
el Nourddine tampoc es queda curt
després em conviden a prendre un te a la menta; de cop i volta comencen a desplegar catifes davant meu. No sé com sortir del pas, només porto 40 euros i les peces més maques no baixen dels 100. Em sento incòmode, ensarronat amb les mateixes arts que a Istambul. Al final m’empaqueten un cobrellit bastant digne, regatejat al 60%. Què més? Li dic al Nourddine que vull comprar espècies. Cap problema, té un altre colega que m’obre una botiga tipus herboristeria: olis, ungüents, plantes medicinals… em fa una demo antològica! Torno sense un ral a les butxaques. Agafo la bicicleta i pujo disparat les dues muntanyes que separen Tarifa d’Algeciras. A 300 m sobre el nivell del mar hi ha un alberg amb vistes sobre el Peñón. Una pega: el servei de menjador no funciona durant la temporada baixa. He de sortir a buscar-me la vida de nit en plena N-340 (per exemple a l’HOSTAL EL JARDÍN, decorat amb llums de neó de colors).
Ho heu encertat, és una casa de barrets! 1′5 km de baixada fins al 1er bareto convencional
22 abril 2008 7 PUERTO DEL BUJEO – LA LÍNEA DE LA CONCEPCIÓN
(57 km, mitjana de 19′5)
Intentaré no xafar mai més cap alberg. M’ha tocat un company d’habitació argentí, que més que company era una balena. Mides XXL, fumador, feia molta pudor i evidentment roncava… insomni! Surto en bici cap a la cresta de la serra, una pista preciosa que arriba als 600 m d’alçada sobre l’estret.
Selva d’alzines; parc natural barrat a cotxes i a motos. Ja només em queda vorejar la badia d’Algeciras per arribar a La Línea, un dels trams més desagradables del viatge per la massiva industrialització. Vaig just de temps, però suficient per xafar la colònia anglesa. El darrer moment de màgia. La Línea és ben bé això, una línia. Els habitants de Gibraltar la travessen caminant i ensenyant el passaport a l’autoritat com en plena Guerra Freda.
I de sobte veus que estàs al mig d’una pista aèria, amb avions estacionats a dreta i esquerra. I veus nens que surten de classe parlant anglès amb accent gaditano. El sud…
17 octubre 2007
TREMP – IRURTZUN
conduint per la meva carretera preferida
Ayerbe/Riglos/Puente la Reina/Yesa
18 octubre 2007
DONOSTIA, 11 h platja de la Kontxa
oceà Atlàntic. Ha sortit el sol, però aquí la humitat imagino que aquests dies no baixarà. Tot és moll: la sorra, els bancs, els carrers. He trobat un llibre a la FNAC que proposa rutes en bici per Euskal Herria. Més o menys el que buscava… L’olor de la sal és intensa, remet a les llegendes de pescadors i balenes de la mitologia basca. Em faig una foto i començo la ruta
1 LEZO – ST JEAN DE LUZ (49 km, mitjana de 17)
Deixo el cotxe en un pàrking gratis i tranquil, a Lezo. Tinc 3 km per escalfar una mica i començar immediatament el Jaizkibel. Pujada clàssica del ciclisme a Euskadi, hi ha pintades de corredors durant els 8 km de port. La carretera és solitària i preciosa, sempre amb vistes a l’oceà. Al cim conec una ovelleta…
Baixada fins a Hondarribia, i llarga volta a l’abadia de Txingudi. El tram fronterer entre l’aeroport i Irún, ple de trànsit. Fujo de la indústria pesada, arribo a Hendaia. Les platges són àmplies i lluminoses, el mar en calma. Hendaia és un paradís surfer; el pas següent és agafar la carretera de la Corniche fins a st Jean de Luz. Un recorregut entranyable que desafia els espadats de la línia de costa. Arribo a st Jean i l’hotel més barat (brut i desballestat) costa 45 eur; és zona turística de primer ordre. Però tot el dia al costat del mar i mereixo un sopar com Déu mana. Vistes a la platja: sopa de peix, remenat de vedella al forn i pastís. Em venen dues coses al cap (què bé s’ho munten els restauradors francesos / aquí serveixen l’aigua gratis perquè no tingueu por d’una sequera). Malgrat tot degusto una EKI, la bierre des basques
la carretera sobre la cornisa
19 octubre 2007
SENPERE, primeres misèries: surto a les 9 del matí i sembla que fa un fred relatiu (10º). Un quilòmetre més endavant estic xop de la boira, escandalosament més humida que la pallaresa. M’he de posar el full cold per arribar on sigui i fer un cafè au lait. Es desprenen gotes d’aigua per tot arreu, el paisatge me’l pinto a l’oli 2 ST JEAN DE LUZ – BAYONNE (60 km, mitjana de 13)
Arribo al llac de Senpere quan escampa la boira. És petit, però molt ben aprofitat tant a nivell urbanístic com de lleure: platja fluvial, carril bici… M’esperen un parell de trams d’allò més agradables (el bosc d’Ustaritze i la remunta de l’Errobi fins a Baiona). Merda! Punxada… em poso a canviar la càmera i merda infinita! He agafat una manxa de vàlvula petita que no serveix. No puc fer res més que caminar 3 km on diuen que hi ha un taller de la Renault. La punxada és a la roda posterior (la que suporta tot el pes de les alforges) i en aquests 3 km es degrada la coberta considerablement. Bé, poso aire sense cap problema i 8 km més endavant torno a punxar la mateixa roda. Toca un miserable passeig a peu fins a Baiona, 1 hora i mitja. Arribo just a la Decathlon per comprar una coberta nova i un adaptador per a la manxa. Llaga a la zona del tendó d’Aquiles; a l’hotel desesperat comprobo que amb el nou adaptador tampoc entra gens d’aire a les càmeres… Avui no hi ha fotos, bona nit!
20 octubre 2008 3 BAYONNE – HASPARREN (40 km, mitjana de 16)
El Pays Basque francès consta de 3 petites províncies: Lapurdi, Navarra Baixa i Zuberoa. Baiona és capital de Lapurdi i a la vegada de tot el departament. Forma com una espècie de conurbació amb Biarritz i Anglet (on hi ha la Decathlon que m’ha salvat la vida). El teixit social s’organitza al voltant de la confluència de 2 rius, aigua per tot arreu com a les típiques capitals del nord d’Europa. De gent parlant euskera no n’he sentit: els francesos han fet com a la Catalunya Nord, expoliar un substrat cultural per després aprofitar-lo com a marca turística. De fet a l’hotel no he pogut sintonitzar cap canal basc de televisió… sí que m’han cridat l’atenció la gran quantitat de homeless al barri.
Passo el matí arreglant desperfectes de la jornada anterior: tirites, manxa nova (la conclusió final és que el dia abans em van vendre un adaptador de cigar), cop d’ull al correu electrònic… Surto cap a l’Euskadi rural i més castissa. Gairebé no hi ha trànsit, l’entorn és idílic, fa bon temps. Uf! A Hazparne trobo els 4 hotels del poble tancats, a darrera hora es dignen a obrir-ne un
21 octubre 2007 4 HASPARREN – MAULÉON (63 km, mitjana de 15)
Diumenge de bicicleta a tope, espero no tornar a fer tants quilòmetres! A Bordaldea m’he castigat intentant pujar rampes descomunals amb alforges i una multiplicació insuficient del tot. Bon dinar a st Palais on hi ha el trinquet més antic que es coneix (1891), amb la sort que a les 15 h començava un partit de veritat. Els francesos sembla ser que no li foten amb la mà, tenen com una espècie de raqueta amb poques cordes. Com que no estan tensades, poden retenir uns instants la bola abans de colpejar-la. Curiós…
Maule (capital de Zuberoa) és un poble gran per on passa el camí de st Jacques, i no hi ha cap problema per allotjar-me. Em fan fins i tot tracte de peregrí: 49 eur demi pension
22 octubre 2007 5 MAULÉON – ST JEAN PIED DE PORT (51 km, mitjana de 14)
Començo a tenir la situació controlada: la millor hora per sortir són les 10:30, quan el sol s’aixeca. Colls de Naphal i Usotegiak, els dos tenen trams de més d’un quilòmetre de pared. Faig pena, necessitaria un plat més petit i un pinyó més gran.
estirant les cames abans del calvari
Al cim d’Usotegiak (Palombière en francès) hi ha una trampa per a perdius que talla la carretera. Quan els caçadors em veuen venir tot són crits i corredisses per aixecar la xarxa. La veritat és que me l’hagués menjat amb patates. Uns metres més endavant n’hi ha uns quants fotent-se les botes, carn fresca. La baixada amb vistes a la vall d’Iraty és un espectacle inoblidable.
Arribo a Donibane Garazi (capital de Navarra Baixa) mort de gana i set: en 50 km no hi havia cap possible avituallament; així que m’empasso un deliciós crèpe de mel i ametlles amb 1a cola. Em toca un hotel bastant auster
23 octubre 2007 surto de bon matí a passejar per ST JEAN PIED DE PORT. Tota la vila envoltada de muralla, s’hi respira història a cada pedra. Hi passa l’Errobi, el mateix riu que va veure la meva humiliació camí de Baiona. Peregrins per tot arreu, preparant-se per travessar el Pirineu fins a Roncesvalles 6 ST JEAN PIED DE PORT – DONEZTEBE (61 km, mitjana de 14)
Jo travessaré el Pirineu pel port més amable, Izpegi. Avui no acaba de sortir el sol, i tinc mala espina.
em mullaré?
En efecte, 2 km abans del cim comença a ploure… ara que escric són les 23 h i encara sento ploure. Si em faltava veure alguna cosa típica de la zona, doncs aquí la tens! Baixant Izpegi he passat bastant fred; la boira m’ha sabotejat vistes precioses de la vall de Baztan. Dinar a Elizondo tremolant i 15 km més fins a Santesteban. Al costat del Bidasoa… tinc el cotxe relativament a prop per arribar-hi demà. Però no ho veig clar
24 octubre 2007 7 DONEZTEBE – LEZO (63 km, mitjana de 15)
Miracle! No plou, però tampoc fa sol i la temperatura és justeta. L’últim dia serà un dels més agradables per passejar en bici (hi ha dues vies verdes). La primera segueix el Bidasoa durant 20 km, en lleu descens.
via verda del Bidasoa
Trobo fang amenaçant-me, un túnel negre amb tolls… però divertit.
em feien falta uns quants watts més...
Després pujada fins a Aguiña al cim de la qual trobes un paisatge molt especial, com màgic: tot esquitxat de monuments megalítics.
assegut sobre un dolmen
Queda un altre petit port per arribar a Guipúscoa, baixada en trialera i segona via verda seguint el riu Arditurri fins a Oiartzun. 7 km també en descens i sense cap tipus de trampa. Parc botànic, algun museu, en definitiva un veritable tresor per a la gent de la zona. Estic al costat de Lezo, aniré a Bilbo de visita
